Diari especial: Miró i Picasso

Coincidint amb la celebració del cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso i el quarantè aniversari de la de Joan Miró s’inaugura Miró-Picasso, una exposició excepcional emmarcada en els actes de la Celebració Picasso 1973-2023. És la primera vegada que la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso de Barcelona organitzen, produeixen i acullen conjuntament una exposició. Es tracta d’una clara manifestació de la intensa relació que Miró i Picasso van mantenir amb la ciutat de Barcelona. Dos eixos principals vertebren l’exposició: d’una banda, l’amistat que van mantenir al llarg de la seva vida; i, d’una altra, el vincle de tots dos amb Barcelona.

Pablo Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, 1973) és l’artista més influent del segle XX per la gran quantitat de registres i d’innovacions que va realitzar. Especialment en el cubisme, juntament amb Georges Braque, que va marcar un abans i un després en la pintura moderna. Al llarg de la seva trajectòria -que va començar a Barcelona en l’entorn dels modernistes i després a París seguint els postimpressionistes-, va anar combinant estils, formats i tècniques sense deixar-se encasellar en el que va ser un anar i venir pel naturalisme, el cubisme, el surrealisme, el neoclassicisme, l’expressionisme... Va fer escultures, gravats, decorats d’espectacles, llibres d'artistes, grans monuments i ceràmica, a més de publicar poemes i obres de teatre. Tot i aconseguir l’èxit i la riquesa bastant aviat, políticament sempre va ser d’esquerres -era comunista de carnet des del 1943- i pacifista: el seu Guernica és encara avui un dels grans símbols de l’horror de la guerra. Exiliat a França, però mantenint la nacionalitat espanyola, no va voler tornar mai al seu país mentre Franco fos viu. El 1963 es va inaugurar a Barcelona el seu museu monogràfic, fet amb les seves pròpies donacions i també amb les del seu amic i secretari Jaume Sabartés.

Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) és un dels grans creadors catalans del segle XX i el que millor va entendre i aplicar el principi de la llibertat creativa en les seves obres, sempre poètiques, oníriques i espirituals. De jove es va haver d’enfrontar al pare per poder-se dedicar a la pintura i, tot i que no tenia facilitat pel dibuix, molt aviat ja defensava amb passió l’art d’avantguarda. El 1920 es va traslladar a París, on va passar els hiverns i va entrar en contacte amb Picasso i els artistes de l’entorn dadaista i surrealista, mentre que els estius els passava al mas familiar de Mont-roig del Camp. En aquella època treballava en unes obres d’un realisme detallista i alhora oníric que amb els anys es va anar fent cada vegada més esquemàtic i gairebé abstracte, amb un esperit trencador. De fet, no s’estava de dir que volia “assassinar la pintura”. Va participar en el pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Universal del 1937 a París amb El segador i durant els anys de Guerra Civil va viure a París amb la família. Ignorat pel règim franquista, es va significar en suport de les causes democràtiques i catalanistes -va ser a la tancada de Montserrat del 1970- i el 1975 va inaugurar la Fundació Joan Miró en un edifici del seu amic Josep Lluís Sert a Montjuïc que va omplir amb una àmplia donació de la seva obra, tot i que va voler que el centre es dediqués també a difondre l’art contemporani i la creació dels artistes joves.

Ara, per primera vegada, aquests dos centres col·laboren en una exposició que explora la relació d’amistat dels dos artistes, els seus moments de trobada, els seus punts en comú i les seves divergències, en una mostra amb gairebé 300 obres.

El dossier es focalitza en com el compromís polític i social va ser una constant en l’obra dels dos artistes.
A cada secció hi haurà una petita biografia d’alguns dels amics personals catalans de Picasso i Miró o compartits, com Josep Lluís Sert, Joan Prats, Jaume Sabartés, els Gili, els Gaspar, Salvador Dalí...
En diverses seccions hi haurà també articles relacionats. A Debat, Vicenç Altaió se centra en la relació dels dos artistes amb Catalunya i el català i Ignasi Aragay en la vigència del seu missatge; a l’Emprenem analitzem l’impacte econòmic i de marca dels dos centres museístics de Barcelona; a Cultura parlem amb el fotògraf Jean Marie del Moral, que ha fet una exposició sobre els paisatges tarragonins dels dos artistes; Estils posa la mirada en com l’obra dels dos artistes ha influït en la cultura popular i especialment en la moda i el disseny; i a Mèdia fem un recull dels documentals i productes audiovisuals sobre art.
Però el tret més significatiu serà que al llarg de les pàgines del diari et trobaràs amb obres dels dos artistes relacionades de vegades de manera molt transversal amb els continguts del dia, però que bàsicament permeten aprofundir en el fructífer diàleg entre els dos artistes que es pot veure a l’exposició.

Dossier

Picasso i Miró són, sens dubte, dos dels grans mestres de l’art del segle XX. Tots dos compartien la voluntat de trencar amb l’art del passat per obrir la ment de la gent a un món nou més creatiu i lliure. Com deia Picasso, la pintura “és un instrument de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic”. I aquest enemic era la societat burgesa i capitalista, el feixisme i el conservadorisme que havien viscut i patit en la joventut. L’art era una eina de lluita, en si mateix, en la forma i en el missatge, per atacar els convencionalismes i els prejudicis.

Una anàlisi sobre la importància que el compromís polític i social va tenir en els dos artistes i com la lluita per la llibertat i l’antifeixisme va ser una constant que cada un d’ells va expressar plàsticament de maneres diferents.
Entrevista al director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, i al director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, a la rèplica del pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Universal de París del 1937, en què tots dos van participar amb el Guernica i El segador.
La mirada d’artistes actuals sobre l’obra dels dos artistes: Frederic Amat ens parla de Picasso i Perejaume de Miró.

AL QUIOSC EL DIUMENGE 22 D'OCTUBRE

Diari especial: Miró-Picasso. Compromís per la pau

Coincidint amb la gran exposició conjunta al Museu Picasso i la Fundació Joan Miró sobre la relació creativa i d’amistat entre els dos artistes, aquest diumenge, 22 d’octubre, publiquem un diari especial centrat en el compromís de Miró i Picasso amb la pau i la lluita per les llibertats.

NOVETAT: Aconsegueix el diari especial a millor preu amb un sol clic

A partir d'ara, amb la teva targeta ARA, que tens al teu perfil, pots comprar online un pack de diaris de paper a més bon preu i recollir-lo a on vulguis. Comença amb aquest diari especial!

Ara, per primera vegada, aquests dos centres col·laboren en una exposició que explora la relació d’amistat dels dos artistes, els seus moments de trobada, els seus punts en comú i les seves divergències, en una mostra amb gairebé 300 obres.

Què hi trobaràs?

El dossier es focalitza en com el compromís polític i social va ser una constant en l’obra dels dos artistes.

A cada secció hi haurà una petita biografia d’alguns dels amics personals catalans de Picasso i Miró o compartits, com Josep Lluís Sert, Joan Prats, Jaume Sabartés, els Gili, els Gaspar, Salvador Dalí...

Dossier

Una anàlisi sobre la importància que el compromís polític i social va tenir en els dos artistes i com la lluita per la llibertat i l’antifeixisme va ser una constant que cada un d’ells va expressar plàsticament de maneres diferents.

Entrevista al director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, i al director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, a la rèplica del pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Universal de París del 1937, en què tots dos van participar amb el Guernica i El segador.

La mirada d’artistes actuals sobre l’obra dels dos artistes: Frederic Amat ens parla de Picasso i Perejaume de Miró.

NOVETAT: Aconsegueix el diari especial a millor preu amb un sol clic

A partir d'ara, amb la teva targeta ARA, que tens al teu perfil, pots comprar online un pack de diaris de paper a més bon preu i recollir-lo a on vulguis. Comença amb aquest diari especial!