<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=255496421826090&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
logo-361

AL QUIOSC EL DIUMENGE 10 DE DESEMBRE

Diari especial: Antoni Tàpies

L’ARA se suma a la commemoració del centenari de l’artista, el 13 de desembre, amb un especial que ocuparà tot el diari, on la seva obra dialogarà amb l’actualitat, i un monogràfic del suplement Ara Diumenge, on revisem la seva trajectòria en 10 moments.

T-2778-optim

Pinzellada-paisatge, 1979. Col·lecció particular. © Comissió Tàpies / VEGAP 2023

Reaccionari. Sèrie Història Natural, 1950

Reaccionari. Sèrie Història Natural, 1950-1951 © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona / VEGAP 2023

6.-Tàpies.-Palla-fusta

Palla i fusta (1969) © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona / VEGAP 2023

8_T-8552-terranegra_R2-optim

Terra negra, 2003. © Comissió Tàpies, VEGAP 2023

1-2_T-23-triptic_R

Tríptic, 1948 © Fundació Antoni Tàpies / VEGAP 2023

Figura amb parpella, 1989

Figura amb parpella (1989) © Comissió Tàpies, VEGAP 2023

El 13 de desembre del 2023 farà 100 anys del naixement d'Antoni Tàpies i és en aquesta data quan la seva fundació comença les celebracions de l’Any Tàpies amb tot un seguit d’exposicions i activitats que s’estendran al llarg d’un any.

Des de l’ARA ens hem volgut sumar a aquest homenatge a través d’aquest especial monogràfic que t’ajudarà a conèixer una de les figures cabdals de l’art del segle XX.

NOVETAT: Aconsegueix el diari especial a millor preu amb un sol clic

A partir d'ara, amb la teva targeta ARA, que tens al teu perfil, pots comprar online un pack de diaris de paper a més bon preu i recollir-lo a on vulguis. Comença amb aquest diari especial!

carrega la targeta
1-Nov-23-2023-03-30-37-3610-PM

Autoretrat d’Antoni Tàpies, vers 1945-1947. © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona, 2023

Antoni Tàpies ha estat un dels artistes més importants i influents de l’art català i europeu de la segona meitat del segle XX. Nascut a Barcelona el 13 de desembre del 1923 en un entorn catalanista i intel·lectual, de jove va tenir accés a l’extensa biblioteca familiar que li va permetre conèixer els principals corrents culturals del moment. La tisi que va patir als 18 anys el va obligar a passar dos anys al llit i va ser llavors quan es va intensificar el seu interès pel dibuix i la pintura. Sense formació reglada, els seus referents eren Picasso, Miró o Paul Klee, que van marcar els seus inicis quan, en l’òrbita del surrealisme i el dadaisme, va fer unes obres de caràcter simbolista i màgic. El 1948 va ser cofundador de la revista Dau al Set, que seria un revulsiu en la grisor artística del primer franquisme. Feia poc que havia deixat els estudis de dret per dedicar-se per complet a la pintura, però va estar poc al grup perquè el 1950, gràcies a una beca, va passar una llarga temporada a París, on va estudiar a fons el marxisme. El seu treball va evolucionar cap a un tipus d’obra sense referències figuratives en què la matèria i els colors grisos o marrons hi tenien el pes fonamental. Aquest període matèric, els seus famosos "murs" fets amb pols de marbre i pigments, enllaçaven amb l’informalisme europeu i l’expressionisme abstracte americà. Va ser amb aquestes obres que als anys 50 va tenir un gran ressò internacional, tant a Europa com als Estats Units. Aquells van ser anys també de compromís amb l’antifranquisme i el catalanisme i va participar de manera activa en actes com la Caputxinada o la tancada d’intel·lectuals de Montserrat. Als anys 70, a més d’una intensa activitat teòrica amb la publicació de les seves memòries i de nombrosos articles en premsa, la seva obra es va tornar més objectual, incorporant-hi directament tot tipus de materials. Als 80, en canvi, hi va haver un retorn de la pintura gestual i un renovat interès per la filosofia i l’art oriental. Les matèries denses van deixar pas a pintures amb vernissos o tinta. També va ser llavors que va començar diverses obres públiques. El 1990 va obrir les portes la Fundació Antoni Tàpies a Barcelona. Tàpies, que va rebre tots els premis i reconeixements possibles, va morir el 6 de febrer del 2012 als 88 anys.

Què hi trobaràs?

Dossier

En el dossier ens capbussem en el sentit de l’obra de Tàpies i la seva vigència actual a partir de la seva relació amb les filosofies orientals i, especialment, el budisme zen, motiu de l’exposició amb la qual la Fundació Tàpies inicia el centenari. L’espiritualitat, que no religiositat, de la seva obra, es mostra també a la Sala de Reflexió de la Universitat Pompeu Fabra, que comenta la historiadora Victòria Cirlot.

De la importància del seu llegat en parlem en una entrevista amb Manuel Borja-Villel i Imma Prieto, el primer director i la darrera directora de la Fundació Antoni Tàpies.

Al llarg del diari

Igual que hem fet en el dossier amb la Sala de Reflexió, a cada secció del diari hi haurà també una imatge, amb la mirada personal de diferents fotògrafs del diari, d’una obra pública d’Antoni Tàpies que anirà acompanyada d’un text d’autor sobre l’obra.

Així, per exemple, a Política hi trobareu el comentari del conseller Joaquim Nadal sobre l’obra Les quatre cròniques que presideix la sala on es fan les reunions de govern; a Internacional la directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, explicarà Rinzen, la gran peça sobre la guerra que ocupa el vestíbul del museu. L’artista Antoni Llena parla sobre l’escultura Núvol i cadira que corona la fundació a Estils, i, entre d’altres, Antoni Bassas comenta a Esports el cartell que va fer del centenari del Barça.

A més, les obres de l’artista dialogaran amb les notícies d’actualitat del dia.

Portada_Tapies_optim

Portada de l'especial de diumenge 10/12/2023

20231027_MM_Especial-Tàpies-Picasso-(2-de-5)

Escultura Homenatge a Picasso. Miquel Muñoz

213542-000_081034-optim

Retrat de Tàpies anys 80. Antoni Bernad, VEGAP, Barcelona, 2023

'Ara Diumenge': 100 anys, 10 moments

En aquest especial monogràfic de Tàpies expliquem tota la seva trajectòria a través de 10 dates que ens permetran entendre el seu context, història i vida.

- 1923: Context familiar, infància i joventut.
- 1948: Es funda la revista ‘Dau al Set’.
- 1954: Es casa amb Teresa Barba. La T de Teresa.
- 1962: Nova York, París, Berlín... les primeres grans retrospectives. Moment de màxim reconeixement per les seves pintures matèriques.
- 1966: Els fets de La Caputxinada. El seu compromís polític.
- 1973: La polèmica amb els conceptualistes, que coincideix amb el seu moment objectual i povera.
- 1979: El retorn a la tela i el gest amb forta influència oriental.
- 1990: Inauguració de la Fundació Tàpies, i de la Sala Tàpies de la Generalitat.
- 1999: El col·leccionista de premis i d'obres del món.
- 2012: Mort i llegat.

 

7_T-6332-capvernis

Cap i vernís, 1990 The Lambrecht-Schadeberg Collection © Comissió Tàpies / VEGAP 2023

1.-Tàpies.-Parafaragamus

Parafaragamus, 1949. Oli sobre tela. © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona / VEGAP 2023

ara-logo-blanc

NOVETAT: Aconsegueix el diari especial a millor preu amb un sol clic

A partir d'ara, amb la teva targeta ARA, que tens al teu perfil, pots comprar online un pack de diaris de paper a més bon preu i recollir-lo a on vulguis. Comença amb aquest diari especial!

carrega la targeta